Després d’una vida dedicada a l’ensenyament， dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació。 De manera inevitable， miren enrere i s’interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos。 Es pregunten pel seu compromís polític i s'encaren amb el desengany que viuen ells i el país。 Les relacions amb altres professors， pares d'alumnes， veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes。 La crisi， la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat， però no poden evitar mirar-se al mirall。 Volien fer història i la història els ha passat per sobre。

Francesc Serés —l’autor de La casa de foc— recull el batec humà de l’independentisme en una novel·la valenta i honesta， de lectura obligada。


"Sí， el país somia， tots els països ho fan。 El misteri és saber com i què。 Té memòria dels somnis que ha dormit？ El desperten els malsons？ N’hi ha que dormen més profundament que els altres？ N’hi ha que somien desperts？"。